Premsa

RETALLS DE PREMSA

__________________________________________________

  PARAULA UMBILICAL

Paraula umbilical (2017)__________________________________________________

  • Diari MENORCA (21/09/2016)

David Vidal gana el XXXVII Premi Jacint Verdaguer de poesía

El músico, filólogo y cantautor menorquín David Vidal ha resultado galardonado con el Premi Jacint Verdaguer de poesía, que este año ha celebrado ya su edición número 37. El artista ha recibido el reconocimiento por la obra titulada Paraula umbilical, un trabajo por el que el Ayuntamiento de Calldetenes, en la comarca de Osona, le ha concedido 3.000 euros.

Además, el premio incluye la publicación del libro a cargo de la editorial Cal Siller. La obra, que llegará a las librerías la próxima primavera, supone la primera incursión de Vidal en el campo estrictamente poético.

El acto de entrega tuvo lugar el pasado día 17 en el Auditori Teatre de Calldetenes, en una ceremonia en la que también se hizo acto de entrega del premio Armand Quintana de narrativa y el premio Lluís Solà i Sala de teatro, incluidos dentro de la convocatoria de los Premis Literaris de Calldetenes.

R. P. A.

__________________________________________________

  PAISATGE NU

Paisatge nu (2015)

__________________________________________________

Paisatge nu, el delicado y sutil videoclip de David Vidal

El cantautor menorquín lo ha grabado en Francia y evoca la sensualidad y la complicidad del sueño que se insinúa

Con la canción que da título al disco, “Paisatge nu”, el músico y cantautor menorquín afincado en Barcelona David Vidal (Es Migjorn Gran, 1974) ha grabado un nuevo videoclip, el primero del que hasta ahora es su último trabajo. Paisatge nu, el disco, fue editado en abril de este 2015 y, entre otros lugares, ha sido presentado en el Centre Internacional de Gravat Xalubínia de Alaior a finales del pasado mes de agosto.

En el videoclip, rodado a principios de este mes de noviembre en Eyne (Francia) bajo la realización de Jep Brengaret, se pone de manifiesto la canción marcadamente poética y de aires oníricos que es “Paisatge nu”, donde el deseo queda sugerido de manera delicada y sutil, con la imagen, música y palabra conjugándose en este trabajo para evocar la sensualidad y la complicidad del sueño que se insinúa.

J. M. M.

__________________________________________________

  • Diari MENORCA (28/08/2015)

David Vidal y sus paisajes sonoros

El compositor menorquín presentará mañana en directo, en el patio del Centre de Gravat Xalubínia, en Alaior, las canciones de su nuevo trabajo discográfico, que lleva por título Paisatge nu

Hace dos años que no actúa en Menorca, pero a David Vidal (Es Migjorn Gran, 1974) en realidad le parece “que fue ayer”. Más largo ha sido su silencio discográfico, de seis años, entre su anterior álbum, Ferida i conjur (2009), y el que ha publicado este año, Paisatge nu, que presentará por primera vez en directo en Menorca mañana, a las 21.30 horas. Será en el patio del Centre Internacional de Gravat Xalubínia de Alaior, bajo la luz de la luna llena: “un marco idóneo para dejar volar las canciones del nuevo disco”, afirma el músico.

Los seis años sin trabajo nuevo han dado pie a firmar un álbum, el quinto de su carrera, que tal y como reconoce su autor se ha gestado lentamente. “Con todo, espero que el paso de estos años haya dejado un poso de esa ternura y entusiasmo de cuando uno empieza a escribir canciones”, reflexiona el autor sobre unas composiciones que, en parte, “han nacido desde la propia introspección o de vivencias que se te quedan grabadas y que cristalizan en canción”.

Un canto a la sencillez

Si se le pregunta por lo que nos podemos encontrar en el nuevo álbum, el compositor de Es Migjorn, que actualmente reside en Barcelona, confiesa que “podríamos decir que Paisatge nu es un canto a la sencillez, una invitación a recuperar, de algún modo, un cierto sentido frugal de la vida”. Eso en lo que se refiere a la esencia. Cuando toca hablar de la ejecución, dice que el planteamiento realizado se ha traducido de alguna forma en que “en la elaboración del álbum haya dejado que prevalezcan la voz y la guitarra. Al presentar la parte musical de esta manera tan desnuda, he procurado que la temática de las letras se desplegase en un generoso abanico”.

Un disco con fuentes de inspiración muy diversas

Cuando se le pregunta por las fuentes de inspiración, Vidal reconoce que han sido muy diversas. Y eso incluye “desde una humorística revisión en clave económica de Frankenstein o el moderno Prometeo de Mary Shelley, hasta unos versos enteramente dedicados a Emily Dickinson”. No obstante, considera que quizá el espíritu que dio origen a la obra sea “el mismo que el que supo transmitir genuinamente Henry David Thoreau en su Walden: una pasión vital que devuelva nuestra mirada hacia la naturaleza”.

Referencias literarias

Confiesa Vidal que a la hora de componer suele dejarse nutrir de variadas referencias literarias, algo que tiene mucho que ver con su condición de filólogo. “Las lecturas que realizas siempre te acompañan, y las vas modulando, transformando, hasta encontrar otra forma de expresión que, a lo mejor, pueda sugerir otros puntos de vista. Uno no deja de absorber, cual esponja de mar, esas aguas y esas sales que, en el fondo, lo nutren y lo alimentan en abundancia”, apunta el músico menorquín.

En lo que tiene que ver con sus referencias musicales, Vidal, que se formó en el Conservatorio de Badalona, apunta que son muchas. “Me alargaría mucho y me dejaría muchas” confiesa antes de reconocer que durante toda esta semana ha dedicado todas sus audiciones a la obra de Johann Sebastian Bach. A la hora de hablar de canciones de artistas contemporáneos “nunca dejo de escuchar a maestros como Leonard Cohen o Luis Eduardo Aute”. Tras su paso por Menorca, Vidal actuará el 22 de octubre en el festival literario Tocats de Lletra de Manresa, donde compartirá escenario con Feliu Ventura y Maria Rodés.

Rubén P. Atienza

__________________________________________________

David Vidal presenta su Paisatge nu en Alaior

El patio del Centre Internacional de Gravat Xalubínia de Alaior será escenario este sábado 29 de agosto a las 21.30 horas de un concierto un tanto especial, como será la única actuación en la isla que ofrecerá el cantautor menorquín afincado en Barcelona David Vidal (Es Migjorn Gran, 1974) presentando el quinto disco de su trayectoria: Paisatge nu.

En Paisatge nu, que salió a la calle a finales del pasado mes de abril y que llegó tras seis años de silencio discográfico, David Vidal invita a la reflexión y a realizar un viaje interior hacia dentro de uno mismo, con temas que conjugan varios paisajes y que tienen títulos como “Descalç”, “Quadern de bitàcola”, “Sota un sol fugaç”, “Una treva a la solitud”, “Quinze haikus d’agost” o “Segle XXI: Frankenstein reloaded”. Sus anteriores discos son Argila (2001), Estalactites (2003), Aire en Zel (2005) y Ferida i conjur (2009).

Si el CD Paisatge nu fue publicado a finales de abril, fue el 13 de junio cuando David Vidal hizo la primera presentación en directo del disco, en el Espai Mallorca de Barcelona. Ahora llega a Menorca y el próximo 22 de octubre lo presentará en la feria literaria Tocats de Lletra de Manresa, junto a Feliu Ventura y Maria Rodés.

J. M. M.

__________________________________________________

  • www. espaimallorca.net (13/06/2015)

David Vidal presenta Paisatge nu a l’Espai

El músic i cantautor menorquí David Vidal acaba de publicar el seu cinquè disc, Paisatge nu. El dissabte 13 de juny a les 21 h presentarà aquest nou àlbum, íntim i reposat, a veu i guitarra, juntament amb altres temes dels seus discos anteriors.

Amb aquestes noves cançons es convida a sentir i recordar la nostra relació amb la natura, i s’ofereix una mirada crítica envers una societat tan marcada per les presses i la competitivitat. I és que no cal ser illenc per percebre que som la terra que habitam, que la salut del nostre entorn és inseparable de la nostra salut: el paisatge exterior és el mirall del nostre paisatge interior. En definitiva, en aquestes cançons, hi murmuren somnis i atzars compassats per la lenta cadència de la mar.

Espai Mallorca (Barcelona)

__________________________________________________

De viaje interior con el ‘Paisatge nu’ de David Vidal

Tras seis años de silencio discográfico y de “lenta y pausada” composición, el cantautor menorquín afincado en Barcelona acaba de publicar su quinto álbum

Después de un período de seis años de silencio discográfico, que no concertístico ni musical, y de composición “lenta y pausada”, como él mismo reconoce, el músico, filólogo y cantautor menorquín afincado en Barcelona David Vidal (Es Migjorn Gran, 1974) acaba de publicar su quinto álbum: Paisatge nu, un disco que invita a la reflexión y a realizar un viaje interior hacia dentro de uno mismo. Sigue a Argila (2001), Estalactites (2003), Aire en Zel (2005) y Ferida i conjur (2009).

El título del disco, que responde al título de una de las doce canciones que lo integran, se refiere a su genérica armonía instrumental ‘desnuda’, ya que en su sonoridad adquiere gran relevancia la guitarra española y la voz del cantautor. Si bien ese es el origen del enunciado, en este quinto disco de David Vidal, y sin dejar para nada esa genérica desnudez instrumental, también se incorporan algunos otros detalles sonoros que lo dejan un poco más ‘vestido’, con las aportaciones del músico Xavier Batllés, autor, asimismo, de la producción, grabación, mezclado y masterizado realizadas en Bitstudi de Barcelona.

En cuanto a la temática, en este íntimo y reposado álbum, David Vidal conjuga variados paisajes. Desde los que se basan en recuerdos de la infancia (“Descalç”) a los que se refieren al mar que rodea la vida en toda isla (“Quadern de bitàcola” o “Sota un sol fugaç”), pasando también por los que hablan de la sensualidad unida al cuerpo de una mujer desnuda (“Una antiga cançó”), de homenaje hacia la poetisa Emily Dickinson (“Emily”) o que se nutren de la recitación de haikus (“fruto de una lectura apasionada de Walden de Henry David Thoreau”, afirma, como sucede en “Quinze haikus d’agost”) e incluso con el tránsito por paisajes más ‘crudos’ como con la canción “Segle XXI: Frankestein reloaded”, en la que, a modo de revisión en clave económica del mito de Frankenstein y en un evidente tono humorístico, realiza una excelente relación de semblanza entre la figura ‘monstruosa’ del propio Frankenstein y el economicismo imperante en la actual sociedad, que pasa por encima de todas las cosas.

De momento, además de estar disponible estos días en formato CD, Paisatge nu está también en plataformas como Spotify o Itunes, así como en su espacio de Bandcamp a través de su propia página web, al que puede accederse clickando aquí y escuchar sus doce nuevos temas.

En estos momentos, David Vidal también está en fase de preparación del primer videoclip de este quinto álbum y ultimando los detalles para ofrecer conciertos de presentación en directo en Barcelona y Menorca, aunque de concretarse, en la isla la ocasión se daría en verano.

J. M. M.

__________________________________________________

“CANÇONS D’AMOR EN TEMPS INCERTS”

Foto de premsa_Cançons d'amor en temps incerts (2013)

__________________________________________________

  • www. ccnavas.cat (13/09/2013)

El cantautor de Menorca David Vidal ens presenta la seva nova posada en escena: “Cançons d’amor en temps incerts”. Fruit dels seus quatre darrers discos, Vidal ens ofereix una acurada selecció de cançons en què predomina una temàtica amorosa, alhora que crítica i reflexiva, per encarar amb vitalitat la desraó d’aquests temps tan convulsos. En definitiva, un recital de cançó d’autor en estat pur.

Centre Cívic Navas (Barcelona)

__________________________________________________

  • Diari MENORCA (19/07/2013)

“El capitalisme escriu la història, i allò que desitja la gent és alliberar-se’n”

David Vidal protagonitza el Concert de la Lluna Plena, organitzat per l’Ajuntament d’Alaior. Parlem amb el músic del paper de la cultura com a recepta d’aquesta crisi

La defineixen com “una veu càlida i amarada de salabror”. Sens dubte de les més singulars de Menorca. La de David Vidal (1974) és una proposta directa i abeurada de sentiment. L’ajuntament d’Alaior ha confiat en el cantautor illenc la segona edició del Concert de la Lluna Plena, que tindrà lloc aquest dissabte (21.30 hores) a Torre d’en Galmés.

Vidal pren així el relleu d’un programa musical que va inaugurar en el seu moment Olga Román. Una cita sonora íntima i diferenciada a la qual s’afegeix la màgia de l’entorn.

Les entrades són a la venda a les oficines de Cultura de l’Ajuntament d’Alaior i al Bar Peri a Es Migjorn Gran. El preu és de 6 euros, anticipada; i 7, a taquilla.

Com arribes al món de la música?

Hi vaig arribar una mica per casualitat. El director de la Banda de Música d’Es Migjorn Gran tenia un fagot per vendre. Els meus pares li van demanar prestat per fer-me la broma de regalar-me’l un dia de Reis. I ja no el vam tornar. Vaig acabar estudiant fagot al Conservatori de Música de Badalona.

Què et captivà a l’hora de triar el camí de la cançó d’autor?

Ja de ben jove, abans de començar a estudiar al Conservatori, provava d’embastar lletres i música amb la guitarra. A l’època d’estudiant vaig continuar fins a gravar un parell de maquetes. En acabar els estudis de fagot, em vaig decantar clarament pel que veia que més m’apassionava, que era fer cançons. El fet d’escriure i tocar les pròpies composicions em va acabar captivant més que el sol fet d’interpretar les peces d’altres autors. Tot i així, em sembla imprescindible començar l’aprenentatge musical interpretant les obres dels grans mestres de la música.

Com valores la música d’autor a les Illes? És indispensable sortir fora per fer-se un nom?

Sempre he pensat que les Illes són plenes a vessar de bons músics, tant dels que es dediquen a la música d’autor com a d’altres tipus de música. Crec que si un músic surt a fora no té per prioritat fer-se un nom, sinó poder estudiar amb algun mestre en concret, en una escola determinada o conèixer i relacionar-se amb altra gent afí al seu tarannà. Per fer bona música, l’indispensable és no deixar de tocar, no deixar de xalar fent allò que t’apassiona. El nom, la fama, és quelcom efímer. No fa gaire vaig sentir dir a un músic que la música no té res a veure amb l’èxit. Crec que té molta raó.

Com és la rebuda de la teva música a l’estranger?

Quan he estat a l’estranger, l’experiència ha estat molt bona. Tot i que les lletres poden no entendre’s quan ets a un lloc on es parla una altra llengua, sempre les vehicula la música, que és un llenguatge universal.

Els cantautors són una espècie en perill d’extinció?

Per a mi ‘cantautor’ és un terme molt genèric i, en aquest sentit, no hi veig cap perill d’extinció. Si hem de definir cantautor com algú que canta les seves pròpies composicions, hem de pensar en molts altres músics, com per exemple Sting, que canta el que escriu però al qual gairebé ningú no anomena cantautor. Crec que ‘cantautor’ és una etiqueta que de vegades fa nosa. Si s’extingís aquesta etiqueta, no passaria res. La gent seguiria fent cançons. El cant, la música, és inherent a la naturalesa humana.

La gent està necessitada que se li toqui la fibra sensible?

En la nostra societat actual, hi manca molta tendresa. El sistema capitalista que ens ha abocat a aquesta barbàrie no té cap altre déu que el diner, i el patiment de la gent no és res més que quelcom a comptabilitzar i televisar, no a solucionar. El capitalisme escriu la història, i allò que desitja la gent és alliberar-se’n. Com a músic, crec important recordar el que deia Albert Camus: l’artista ha d’estar sempre amb aquells que pateixen la història, no amb els que la fan.

Què inspira les teves composicions?

Per a mi la inspiració és un estat anímic, i em costa molt de definir quina és i com és la força que m’empeny a compondre. És tan amorfa, aquesta inspiració, que solc començar per la música. La naturalesa abstracta de la música connecta de manera més directa amb aquesta energia vital. Després, a l’hora de plasmar amb la paraula aquest sentir, es va definint la cançó, que tractarà d’un tema més concret, d’una relació amorosa, d’uns records d’adolescència o d’un tema socialment més candent.

Quin paper juga la música, en particular, i la cultura, en general, en un moment en què el país passa per aquesta trepidant crisi econòmica i de valors?

Crec que en un moment com l’actual, de gran crisi de valors, com bé dius, la música i l’art han de jugar el paper que els és intrínsec: obrir-nos les portes de la imaginació, permetre’ns somiar que és possible fer les coses d’una altra manera i, sobretot, treure’ns la por de sobre. Fa molts anys que Agustín García Calvo ens recordava que el pitjor mal que el règim franquista ens va fer és el de fer-nos creure que qualsevol altre règim ja és bo, sense més. És dolorós, però és bo que ens caigui la bena dels ulls.

Què suposa per a tu actuar a Torre d’en Galmés un vespre de lluna plena?

Em sembla un paratge idíl·lic. Esper que a la lluna i als talaiots no els importi gaire que m’interposi entre el diàleg mil·lenari i misteriós que duen entre mans des de temps immemorials. Crec que serà un concert molt especial i em fa moltes ganes fer-lo.

Recomanaries al públic assistir-hi amb predisposició per a gaudir de la màgia musical?

Esper que les cançons que hi oferiré, a veu i guitarra, es puguin unir d’alguna manera amb l’esperit ancestral d’un paratge tan màgic. Així, idò, la predisposició del públic podria de ser la de prestar una orella a la música i l’altra, al silenci.

Quin repertori has preparat?

He fet una selecció de cançons que són fruit dels quatre discos que he publicat. Aquest recull l’he titulat “Cançons d’amor en temps incerts”, que presentaré per primera vegada a Torre d’en Galmés i després, el setembre i l’octubre, a Barcelona. Són una sèrie de cançons en què, com bé suggereix el títol, predomina una temàtica amorosa. Així mateix, aquests temes s’intercalen amb altres cançons d’una vessant més irònica i crítica. La intenció és oferir un petit oasi de reflexió i serenor en aquests temps tan convulsos.

Després de Ferida i conjur (2009) estàs immers en un nou projecte discogràfic?

Sí, tenc un nou projecte discogràfic en ment, amb vàries cançons ja bastant perfilades, però encara és d’hora per fer-hi una immersió profunda. M’ho estic prenent amb calma perquè tenc altres quefers en dansa.

Com ha crescut musicalment David Vidal durant tots aquests anys?

Procurant no perdre de vista la senzillesa en el moment de fer les coses, tant a l’hora de mirar cap endins, és a dir, de compondre, com a l’hora de mirar cap a l’exterior, això és, de presentar les cançons en públic.

Quin tipus de música escoltes un dia de relaxament a casa?

El ventall musical és ampli, des del jazz de Miles Davis, fins a l’innovador flamenc de David Peña Dorantes, passant per la música romàntica de Felix Mendelssohn.

Què és el que més enyores de Menorca mentre fas vida per terres catalanes?

Omplir-me els ulls del blau de la mar; passejar per qualsevol indret del camp, a prop del poble; dir adéu a la gent quan passa al teu costat pel carrer; i les estonetes de companyia amb la família.

Raquel Marqués

__________________________________________________

  • Diari MENORCA (12/07/2013)

David Vidal ofrecerá el Concert de Lluna Plena de Alaior

La segunda edición de este evento volverá a celebrarse en el yacimiento talayótico de Torre d’en Galmés

La segunda edición del Concert de Lluna Plena de Alaior volverá a celebrarse en el yacimiento de Torre d’en Galmés. El evento se ha programado para las 21.30 horas del 20 de julio. El Consistorio apuesta por poner un toque de buen gusto, distinción y sensibilidad en un entorno mágico y especial como es el yacimiento arqueológico de Torre d’en Galmés, que algún día fue la cuna de la civilización en la Isla hasta convertirse en el más grande de los poblados talayóticos de Balears.

En esta segunda edición se ha optado por David Vidal, uno de los grandes cantautores de Menorca que ha llevado su producción musical hasta la cifra de cuatro discos propios, a los que hay que sumar una amplia participación en producciones conjuntas. David Vidal reaparecerá ante el público menorquín y visitante con un concierto que ha titulado “Cançons d’amor en temps incerts”, en la que recopila los mejores temas de sus cuatro producciones discográficas: Argila (2001), Estalactites (2003), Aire en Zel (2005) y Ferida i conjur (2009).

Acompañado de su guitarra, David Vidal volverá a dar muestra de una solvencia en las dos facetas que cultiva como intérprete y compositor, en letra y música, de todos sus temas. De la tierra al cielo iluminado por la luz de la luna, Vidal volverá a dar muestra de su buen hacer y sensibilidad con canciones románticas, intimistas, a veces irónicas, en las que incluye asimismo reflexiones sobre su particular manera de encarar la vida, aunque los tiempos sean difíciles.

Redacción

__________________________________________________

FERIDA I CONJUR

Ferida i conjur (2009)

__________________________________________________

Arriba l’Autúria 2011, el 6è festival de cançó d’autor de Reus

L’Associació per a la Música Creativa i Actual (AMCA) de Reus tira endavant, del 9 al 13 de febrer, la sisena edició del festival de cançó d’autor Autúria […]. El menorquí David Vidal i el reusenc Fito Luri aportaran la vessant més intimista i càlida de l’Autúria (11 de febrer).

El cantautor David Vidal (1974), una de les veus més càlides i singulars de Menorca, ha publicat quatre discos: Argila (2001), Estalactites (2003), Aire en Zel (2005) i Ferida i conjur (2009), unes cançons que es mouen entre la reflexió i l’erotisme, la tendresa i l’inconformisme, la passió i la solitud. Ha presentat aquests treballs a nombroses poblacions i auditoris de les Illes Balears, i a diferents sales de Catalunya, Madrid, Galícia, Múrcia i Aragó. Premiat en diversos certàmens, les seves cançons apareixen en set discos col·lectius. Del 2009, destaca el concert al Théâtre Molière de Brussel·les, i del 2010, el que va tenir lloc a l’octubre CCC de València.

Associació per a la Música Creativa i Actual (Reus)

__________________________________________________

Dialeg(tes). Òscar Briz i David Vidal

Encetem la segona temporada del cicle Dialeg(tes) amb dues propostes de cançó d’autor mediterrània en clau acústica. Per una banda, tindrem al menorquí David Vidal, que presentarà a veu i guitarra el seu quart àlbum Ferida i conjur, un recull de cançons que parlen de l’aroma de mar, del desig a la pell i a la memòria; de la desfeta, de l’esquerda, de la ferida que som i que, com un conjur, venim a encarnar. Per l’altra, a Òscar Briz, que estrenarà nou àlbum, L’estiu, un treball també acústic i amb vocació minimalista, el sisè en la carrera d’aquest fecund cantautor de la Ribera, construït sota la cadència de la seua guitarra i de delicats arranjaments vocals i instrumentals (un orgue suau, percussions de reciclatge, tocs de contrabaix). Una delícia per a l’oïda, en definitiva.

Centre de Cultura Contemporània Octubre (València)

__________________________________________________

Joan Martorell i David Vidal omplen el Théâtre Molière de Brussel·les

Les actuacions de Vidal i Martorell conformaven la primera nit musical de la setmana cultural Be Balears que l’Institut Ramon Llull organitza a Brussel·les entre el 18 i el 23 de novembre

Aquest dissabte, 21 de novembre, el cantautor menorquí David Vidal i el compositor Joan Martorell (Mallorca) han presentat els seus treballs a la sala del Théâtre Molière de Brussel·les. Un públic internacional i molt entusiasta es va desplaçar fins al Théâtre Molière per descobrir les cançons de David Vidal i el jazz fusió de Joan Martorell i la seva orquestra.

En l’obra d’aquest jove cantautor, la nuesa de la instrumentació fa que les lletres adquireixin sempre un caràcter preponderant, en què cap paraula és gratuïta o sense sentit. Però, com diu ell mateix, “a l’hora de mirar-me el panorama de la cançó, no em regesc per l’idioma, sinó per una fusió exacta de la música i la paraula. He fet alguns concerts on la meitat del públic era anglès, i també agrada. I si t’arriba la música, després cerques què s’està dient amb els mots”.

Institut Ramon Llull (Barcelona)

__________________________________________________

  •  Diari ÚLTIMA HORA MENORCA  (22/08/2009)

El cantante David Vidal embelesa a Alaior

El menorquín presentó las canciones de su nuevo disco Ferida i conjur

Como si hubiesen sido presas de un conjuro, los asistentes al concierto del cantautor menorquín David Vidal se quedaron fascinados ayer noche ante la magia y sensibilidad de las canciones de Ferida i conjur, su nuevo disco, que ayer presentó ante el público en el Pati de Sa Lluna de Alaior.

Encantado de actuar en el municipio, el artista interpretó las nuevas canciones, que tratan de temas muy diversos. El mar, el deseo en la piel y en la memoria, o la locura del amor son algunos de los elementos a los que alude el menorquín, que cantó con la misma emoción de siempre. Compuesto por un total de catorce temas, el álbum es el cuarto que ha sacado a la venta el cantante y cuenta con la intervención del pianista Francisco Escudero, el guitarrista Jaume Tugores y las percusiones de Nan Mercader, que confieren al disco un toque profundo a la vez que versátil.

Después de su anterior trabajo, Trilogia de la fuga i l’estigma, compuesta por los discos Argila, Estalactites y Aire en Zel, el cuarto álbum ha sido acogido por sus fans con el mismo entusiasmo, como ayer se pudo comprobar en una noche llena de letras nuevas que aprender y diferentes ritmos con los que disfrutar muchos momentos más.

Blanca Mendiguren

__________________________________________________

  • Diari ÚLTIMA HORA MENORCA (01/07/2009)

Ferida i conjur, cuarto disco del cantautor menorquín David Vidal

Sin ser canción protesta, su trabajo contiene temas “en contra del sistema capitalista en que vivimos”

Cuatro años después de su último trabajo, Aire en Zel, con el que cerró la denominada Trilogia de la fuga i l’estigma, el cantautor menorquín David Vidal (Es Migjorn Gran, 1974) ha editado su cuarto disco: Ferida i conjur.

La grabación de este nuevo CD, que ya está en la calle, fue realizada en febrero de este año en los estudios El Tostadero de Barcelona, ciudad en la que actualmente reside el músico menorquín (de hecho, hace ya unos quince años que David Vidal vive fuera de la Isla y ha vuelto a la Ciudad Condal tras un período en Palma de Mallorca). Cabe añadir, como curiosidad, que la portada y las ilustraciones del disco han sido creadas por la artista catalana Març Rabal, que, aunque residente en Barcelona, está muy vinculada a la Isla (veranea en Es Migjorn Gran), donde ha expuesto varias veces sus pinturas.

Si con su trilogía primera (Argila, Estalactites y Aire en Zel) cerró un círculo en el que abordó el estigma que deja el amor y el desamor, con un postrero canto a la vida que es su tercer trabajo, ahora, con Ferida i conjur, el cantautor migjorner comienza “una historia diferente”, pero “aunque se ha concebido por separado, puede considerarse incluso una mezcla de los tres discos anteriores”.

En esa historia, de catorce temas, David Vidal se ve “más reflexivo que en las anteriores canciones”, que, sin ser canción protesta, sí que habla, en general, “en contra del sistema capitalista en que vivimos”, como en la que denuncia que “la democracia se ha convertido en una dictadura económica”. O como en “De nou, la follia”, en la que, abriendo con una cita de Ramon Llull, se invita, comentó ayer a este diario, “a lanzarse hacia otra locura que no sea la del dinero, que sea la locura del corazón la que nos lleve por caminos más insospechados, más vivos”.

Los catorce temas que anidan en Ferida i conjur, con letra y música del propio David Vidal, son, además del que da título al CD, “Àngels”, “Cada carícia”, “De nou, la follia”, “Criatura dels meus desenganys”,“Dansa de la set”,“Un ram de mar”, “Va nevar”, “Jeus devora meu”, “Quadre que s’acaba”, “Cura d’Epicur”,“Demòcrates mosquejats” y “Boques com ferides obertes”, esta última canción con una serie de haikus musicados a través de los que reflexiona sobre el paso del tiempo, invitando a sentirlo de una manera no tan lineal.

El primer concierto de presentación de Ferida i conjur tuvo lugar el pasado 22 de junio en la Sala Monasterio de Barcelona. Ahora, el siguiente escenario que pisará David Vidal para mostrar en público su último trabajo será el Pati de sa Lluna de Alaior, donde, en el marco del programa Estivàlia que organiza el Ajuntament de la localidad, actuará el viernes 21 de agosto por la noche.

Aunque para el disco, David Vidal se ha rodeado de músicos como el mallorquín Jaume Tugores (guitarra española) y los catalanes Francisco Escudero (piano), Isaac Coll (bajo), Santi Colomer (batería) y Nan Mercader (percusiones), en el concierto de presentación de Ferida i conjur en Menorca actuará sólo el cantautor, con su voz y su guitarra.

Joan M. M.

__________________________________________________

AIRE EN ZEL

Aire en Zel (2005)

__________________________________________________

  •  Diari MENORCA (08/08/2007)

David Vidal ofereix un recital ple de sentiment

Sant Lluís va acollir dimarts una actuació del cantautor migjorner David Vidal. En un ambient intimista com és el Pla des Rector, Vidal va cantar una selecció de temes dels seus tres treballs musicals titulats Argila (2001), Estalactites (2003) i Aire en Zel (2005). Aquests discos formen part de la Trilogia de la fuga i l’estigma, que gira entorn de l’amor, el desamor, l’esperança, el desig…

“De lluna i de foc”, “Era la solitud”, “L’abraçada”, “El sistema” són algunes de les cançons del darrer disc de David Vidal que es van poder escoltar dimarts a la nit. El jove cantautor ha incorporat nous estils musicals com el folk, la bossa nova, el reggae, així com també nous col·laboradors en el seu últim treball publicat.

Vidal va ser acompanyat pel pianista Francisco Escudero, qui ha realitzat els arranjaments del disc Aire en Zel. En definitiva, es va oferir un recital ple de sentiment i poesia que va agradar als nombrosos assistents.

Marta Seguí Pons

__________________________________________________

  • www. cantautors.com (01/07/2005)

El 2001 es publica Argila, la primera part de la Trilogia de la fuga i l’estigma. El 2003 ens arriba Estalactites, i el 2005, tot just ara, surt al carrer Aire en Zel, que tanca la trilogia. En definitiva, un llarg viatge per l’amor, el desamor, l’esperança i el desig, enmig d’un món que sembla haver perdut el nord. Sirenes, pells, naufragis i veritats a cau d’orella n’omplen el recorregut. Delits per la tendresa i la intimitat del món sonor del seu autor, n’hem volgut saber més. El David Vidal ens desvetlla algunes claus del seu procés creatiu.

CANTAUTORS.COM: Per començar, inevitablement, voldríem saber què hi ha darrera del nom de la trilogia, que és ben suggeridor…

DAVID VIDAL: El nom de la Trilogia de la fuga i l’estigma té un sol referent: l’amor. Argila és un disc en què es presenta la metàfora de l’amor com a fang, com a argila, pel fet que una relació, tengui el grau d’amor que tengui, sempre és això, una ‘relativitat’, una figura de fang feta a quatre mans (o més); una figura que vas modelant, juntament amb l’altre, i que té de particular que mai no queda del tot acabada, i, precisament, aquí rau el seu encís, la seva màgia. Estalactites, en canvi, és un disc que té un hàlit més desencantat, són cançons més aviat de desamor.

Després d’això queda un tercer cant: Aire en Zel, un cant de renaixença, la part ‘en fuga’ de la trilogia. El primer disc fa referència a l’estigma que ens deixa l’amor; el segon, a l’estigma que ens deixa el desamor. Aquest últim disc ve a encerclar els altres dos amb un cant a la vida, això és, al desig, a l’enamorament, que és precisament allò que sorgeix abans d’una relació amorosa i el que torna després d’una desamor.

C.: Quan i com neix la idea de la trilogia?

D. V.: La idea de la trilogia ja hi era poc després de sortir de l’estudi de gravació amb el disc Argila, ja que en aquell moment tenia més o menys una trentena de cançons al calaix. Així i tot, el nom de la trilogia va acabar de prendre forma amb els altres dos discos. Argila i Estalactites s’assemblen a nivell d’arranjaments (dues guitarres, alguns cors), tot i que Argila fou gravat sense claqueta, en directe, i això fa que tengui un punt més fresc i viu que el d’Estalactites. Després del segon, i veient que Aire en Zel prendria tot un altre caire instrumental, em va venir el nom de la trilogia. Argila naixia després d’un procés força autocrític de creació, i el fet d’enregistrar-lo molt austerament i en format acústic, n’era la resposta.

C.: Un procés força autocrític?

D. V.: Em sembla que era Paul Valéry que deia que el procés creatiu, moltes vegades, consisteix més a destruir allò que un escriu que no pas a reafirmar-s’hi. El que em va passar és senzill d’explicar, i més aviat difícil de viure en el moment en què ho perceps: potser per falta d’autoestima, potser per un excés de dubtes en relació amb allò que estàs escrivint, necessites eliminar part de la teva obra. Seguint per aquest camí, llavors et planteges si, tanmateix, es pot dir ‘obra’ a allò que fas…

C.: Durant la creació dels tres projectes hi haurà hagut nombrosos moments especials. Ens en podries evocar algun?

D. V.: Ara mateix em ve a la ment, per exemple, quan faltava encara un cert temps per enregistrar la cançó “Del cos i altres desànims”, del tercer disc. Ja la tenia escrita. És una cançó, inspirada en una narració d’Álvaro Cunqueiro, que parla de les sirenes ‘memorants’, aquelles que quan canten evoquen la teva vida a la inversa, fins al moment del teu naixement. I en el moment en què et veus néixer, mors. Doncs, mira per on, vaig conèixer una al·lota que m’explicà que ella havia estat sirena. Ho vaig trobar molt divertit, així que vaig afegir al disc una segona cançó de sirenes, “De lluna i de foc”, que, al contrari de les altres sirenes, aquesta n’era una que no recordava gaire bé el seu passat, ja que s’havia transformat en dona. Preferia les cames i l’entrecuix a la cua…

C.: Sovint hi ha mots o idees compartits en els tres projectes. Vas fer alguna connexió volent?

D. V.: Sí que hi són, però són fruit de l’espontaneïtat del moment i, més que cercar-les, el que he fet, un cop han sorgit, ha estat mantenir-les. El que després esdevé una feina més conscient és la d’ordenar les cançons en els discos. Per exemple, decidir que tant a Argila com a Estalactites, la primera cançó porti els mots alba o matinades. I en el tercer disc, deixar aquestes imatges per al darrer tema.

C.: Com vius el procés de creació musical?

D. V.: Per a mi, la música és una manera d’entendre la vida, d’expressar-la, una manera de fer. Tant un cant festiu com un cant trist estan lligats a unes determinades situacions vitals. Hi ha patiments, o moments joiosos, o moments fora de tota explicació racional, que necessiten, per ser alliberats, d’una expressió artística. La cançó, moltes vegades, és l’etapa final d’una vivència i, com bé suggeria Luis Rosales, és la cristal·lització última d’un sentiment per tal de donar-li la seva plenitud.

C.: Em pregunto si un cop enregistrades et queden fixades o encara et canvien amb el temps…

D. V.: A nivell d’enregistrament, quin remei, allà queden. Quant a la interpretació, les cançons canvien amb el temps, cerques una altra modulació, et vénen al cap noves introduccions per a alguns temes, etc. Fins i tot, algunes cançons del primer i del segon disc ja estan arranjades de nou. És el punt orgànic, viu i independent, que consider necessari que han de prendre les cançons que, tot i el pas del temps, encara tens ganes de tocar.

C.: Imagino que ha de ser difícil exposar en viu, amb públic, moments tan íntims…

D. V.: M’era molt difícil al principi, quan vaig començar a cantar en públic abans de fer aquests discos. Ara, en canvi, no puc deslligar el fet d’escriure, de compondre, amb un darrer pas, que és exposar-ho. És l’últim tram del procés creatiu. És compartir la solitud i, per tant, ‘desdir-la’. És el moment en què la música ja no és teva, ni de ningú en concret, sinó dels que allà en gaudeixen.

C.: Com a públic és poc habitual… i és una sensació ben maca de compartir.

D. V.: Com a músic, és un plaer que sigui així. Gràcies.

C.: A més dels temes d’amor, trobem els temes socials “A rebentar” (a Estalactites), i  “El sistema” (a Aire en Zel). Per ser pocs, deunidó com en són de directes…

D. V.: Els assumptes socials són els més tractats amb la gent i amb els amics en la conversa quotidiana. A l’hora de tractar aquestes qüestions en les cançons (la complexitat del món en què vivim, l’apatia del règim del benestar, la força del sistema capitalista, etc.), m’agrada condensar-ho en un sol tema, per no fer-me pesat.

C.: Com et sents entre els altres cantautors catalans? Quins autors t’agraden?

D. V.: Jo vénc del món clàssic. Vaig estudiar música al Conservatori de Badalona. A l’hora de compondre, per a mi, primer és la melodia. Després cerc les paraules. Ho faig en català perquè crec que no ho sé fer de cap altra manera. És la meva llengua materna: la llengua que m’ha tocat en vida i en sort. A l’hora de mirar-me el panorama de la cançó, no em regesc per l’idioma, sinó per una fusió exacta de la música i la paraula. He fet alguns concerts on la meitat del públic era anglès, i també agrada. I si t’arriba la música, després cerques què s’està dient amb els mots. És a dir, ‘sentir-me’, em sent entre tothom. Amb relació a aquest aspecte, trob molt encertat el que afirmava Octavio Paz: els idiomes són metàfores d’aquest pronom original que sóc jo i els altres, la meva veu i l’altra veu, tots els homes i cadascun.

Quant als autors que m’agraden, uf… no acabaria mai… Així i tot, duc un cert temps desconnectat pel que fa a audicions. Descartant els autors de música clàssica, jazz, flamenc i d’altres, ja que el que faig és cançó, crec important citar els que foren per a mi els primers inductors: Luis Eduardo Aute i Leonard Cohen.

C.: Sobre la teva formació clàssica, quins instruments toques?

D. V.: Tocava el fagot. Quant a la guitarra, he anat per lliure i també a classes particulars.

C.: Els músics toquen el que els indiques o els deixes fer?

D. V.: En aquest darrer disc vaig deixar gran part dels arranjaments a un antic company del Conservatori, el pianista Francisco Escudero. Van ser hores i hores de treball, però també vam estar oberts a qualsevol petita indicació que els músics poguessin aportar: algun solo de guitarra elèctrica, de piano, etc.

C.: El so d’Aire en Zel a estones entra en la bossa nova. En tens predilecció?

D. V.: Una mica sí. Sempre m’ha agradat, però no hem pretès imitar els brasilers, només acostar-nos-hi: ells ho duen a la sang, i això sempre es nota.

C.: Els temes d’Aire en Zel són més instrumentats que els anteriors projectes. Ho tenies al cap? Els vas compondre de manera diferent als anteriors?

D. V.: Sí que ho tenia pensat. El trasllat a Barcelona va acabar de provocar que fos així. A l’hora de compondre, però, sempre m’he regit pel mateix criteri: que una cançó funcioni, de bon principi, amb una sola veu i una guitarra.

C.: Com has viscut la resposta a cada projecte? Què ha suposat per a tu tota l’experiència?

D. V.: És una feina que encara s’està fent: Aire en Zel acaba de sortir. De moment, he tingut la sort de poder presentar en directe les dues primeres parts de la trilogia a llocs molt bonics. També és una sort poder parlar-ne. Sóc un músic jove que experimenta amb un públic que, pel fet de ser nou per a mi i jo nou per a ell, és jove també.

C.: Ara que Aire en Zel ja és al carrer, sents enllestida la trilogia? Hi haurà un canvi després d’aquests tres discos?

D. V.: Sí, la trilogia acaba aquí. Encara que aquesta part ‘en fuga’ de la qual parlava també fa referència al fet que obre les portes a un següent disc d’aquestes característiques. Ja hi ha algunes cançons preparades, però és d’hora per parlar-ne. Ara és el torn de les cançons d’Aire en Zel.

Jordi K. per a cantautors.com

__________________________________________________

  • Revista ENDERROCK (01/07/2005)

Dóna’m aire

El jove cantautor menorquí David Vidal ha completat la seva anunciada Trilogia de la fuga i l’estigma amb el disc Aire en Zel (Blau/Discmedi, 2005), després dels anteriors Argila (Blau/Discmedi, 2001) i Estalactites (Blau/Discmedi, 2003). Segons explica Vidal, “l’estigma fa referència més aviat als dos primers discos: tots dos apunten a l’estigma que deixen, respectivament, l’amor i el desamor. En canvi, Aire en Zel conté la part ‘en fuga’ de la trilogia, són, si es pot dir així, cançons d’enamorament”. Amb aquest tercer disc, Vidal vesteix les cançons no només amb l’ajuda de la seva guitarra –i sense la de Jaume Tugores, que l’havia acompanyat en els dos discos anteriors– sinó amb una nova banda de músics, comandada per Francisco Escudero, que n’ha fet els arranjaments i l’orquestració.

Aquest jove menorquí ha anat trobant nous estils com el folk, la bossa nova (“Pluja d’abril que riu”) o el reggae per fer un bell disc de cançó d’autor. Molts temes s’han inspirat en lectures, fins i tot musica un poema de Manuel Forcano (“Prop del molt lluny”) i adapta un conte d’Eduardo Galeano (“El sistema”). En aquest sentit, comenta: “Relacion les cançons amb les citacions literàries que pos al disc. M’agrada que en els moments creatius, quan escric la cançó, també aparegui el que rep d’altres, les lectures que m’entren en el moment en què estic feinejant”. La quietud d’una illa té els seus privilegis i inconvenients, i de Menorca, el cantautor diu: “A l’hivern es troba en un estat de letargia, però a l’estiu es desperta. I, tot i que és una illa petita, hi ha un número força elevat de músics, tant amateurs com professionals.” Aire en Zel fa respirar entre cants de sirena, ben salats.

Helena M. Alegret

__________________________________________________

  • Diari AVUI (01/07/2005)

El cantautor menorquí s’obre a nous ritmes i sonoritats amb la publicació del seu tercer disc

Després de dos àlbums que cantaven a l’amor i al desamor, Aire en Zel tanca la trilogia musical de David Vidal

Ho fa amb un disc que conté catorze temes amb nova instrumentació i una barreja de música mediterrània, reggae i bossa nova. “Representa un canvi important, sobretot perquè m’alluny de l’estètica anterior, del so acústic de guitarres i veu”, diu el músic menorquí.

Amb dos àlbums a l’esquena, David Vidal va llançar el passat mes de maig el tercer en discòrdia de la seva trilogia musical. En discòrdia perquè en aquest disc Vidal aprofita per “provar coses noves” i ha dotat d’una sonoritat diferent les seves composicions, afegint els timbres del piano, el baix elèctric, el violoncel o les percussions al duet de guitarres i la seva pròpia veu que abans vestien els seus treballs.

Amb la formació d’aquesta autèntica banda, sorgeix Aire en Zel (Produccions Blau, 2005), que és el títol d’aquest disc tan diferent, un treball que a Vidal li agrada de qualificar com “un disc en fuga”, ja que “ha representat una manera d’obrir portes a nous ritmes i a nous estils”. De fet, el disc vol marcar distàncies amb els anteriors, no només per la nova instrumentació sinó també temàticament. Certament, les cançons de Vidal tracten sempre al voltant d’un tema tan apassionant com és l’amor. En el primer treball, Argila (2001), era aquest el tema principal, mentre que en el segon, Estalactites (2003), el desencís per la falta d’amor marcava la majoria de les lletres de les composicions. Segons el mateix Vidal, Aire en Zel tanca el cercle i “sintetitza aquest amor i desamor”, ja que les noves cançons proven de ser “més vitals, com si es tractés d’una renaixença després del desamor”.

Un altre factor característic de les composicions de Vidal són els elements naturals. Sobre aquesta qüestió, el músic menorquí en fa broma: “Deu ser per la meva procedència illenca”. Sigui com sigui, elements físics com l’aire, el foc o la terra farceixen les lletres poètiques d’aquest disc d’un fort caràcter intimista.

Nous ritmes

En l’apartat estrictament musical, a més de la instrumentació, el nou disc de David Vidal suposa un “nou pas” en la síntesi de diversos ritmes. Un pas endavant pel que fa a anteriors musicalitats que havia treballat l’artista de Menorca. De fet, el disc combina ritmes tan diversos com la bossa nova, el reggae, el funk o la cançó mediterrània amb melodies suaus i d’un marcat lirisme. Si bé la majoria de temes han estat compostos, tant la lletra com la música, pel mateix artista, David Vidal torna a mostrar el seu gust per musicar poemes d’altres autors, com és el cas de “Prop del molt lluny”, del poeta català Manuel Forcano, o l’adaptació d’un conte d’Eduardo Galeano titulat “El sistema”. I així fins a catorze cançons sobre la natura, el cos, la bellesa, la solitud i els més diversos temes.

Després de presentar-lo durant aquest mes a Barcelona i a la capital menorquina, Maó, David Vidal continuarà mostrant la seva música per tots els escenaris on pugui i el deixin fer-ho. El pròxim concert serà aquest mateix juliol a Osca, acompanyat d’una banda que sigui “fidel a la sonoritat que es desprèn del disc”, formada per un teclat, un violoncel i un baix elèctric, bateria i ell mateix a la guitarra i la veu.

Jaume Pi

__________________________________________________

  • Revista ENDERROCK (01/07/2005)

Aire en Zel

Aquest disc, que clou la trilogia del cantautor menorquí, és presentat com un cant a la vida. Al cantant i guitarrista se li afegeix una banda de músics que ara fan bossa nova, ara fan reggae, ara funk, però que no abandonen en cap moment la llum mediterrània. A la cançó que dóna títol al disc, David Vidal canta: “Sóc de quan l’amor encara no tenia nom”, i a “Ala de paraula”: “Aire, tan sols per dir l’amor, / sense paraula escrita”. Un amor inefable que ell sap expressar de manera bella, ja que sap extreure de lectures aquelles paraules que més l’impacten, com un poema de Manuel Forcano o un conte d’Eduardo Galeano. Hi trobem citacions de Luis Rosales, Pinkhas Sadé, Bernardo Soares, Kafka, Rilke o Iehuda Amikhai (que precisament ha traduït de l’hebreu al català Forcano), i referents com Cunqueiro, Sampedro i Monterroso.

H. M. A.

__________________________________________________

ESTALACTITES

Estalactites (2003)

__________________________________________________

  • Diari AVUI (01/12/2003)

Presumpta trilogia

“Anunciar una trilogia al primer disc seria pedant; anunciar-la al tercer, oportunista; i dir-ho ara pot semblar arriscat, però és el més idoni”. David Vidal, cantautor menorquí establert a Barcelona és prou clar a l’hora de posar, blanc sobre negre, els seus objectius musicals. Després d’Argila (Blau/Discmedi, 2001) i el recent Estalactites (Blau/Discmedi, 2003), Vidal promet un tercer disc i, fins i tot, s’atreveix a posar-hi títol, Aire en Zel. “Quan vaig enregistrar el primer disc”, explica amb entusiasme, “ja tenia un bon grapat de cançons fetes, que, a més, presenten un concepte unitari des del punt de vista compositiu i estètic.”

De moment, però, aquest tercer disc no passa de la categoria de futurible i, per tant, és millor parlar del segon treball, un disc en el qual Vidal ha repetit la fórmula instrumental que ja li va funcionar al debut: Jaume Tugores torna a ser l’únic acompanyant d’un David Vidal que insisteix en la seva recepta de cançons senzilles i nues –només dues guitarres i veu–, que versen sobre l’amor, la superació, l’aprenentatge, les vivències i les emocions humanes.

Val a dir que Argila era un disc que bevia d’un referent literari clar, José Saramago. Per al nou disc, però, Vidal ha preferit posar sobre el seu escriptori un munt de referents, des de Miquel Martí i Pol fins a Fernando Pessoa, passant per Hermann Hesse i Arundhati Roy. Tots plegats formen el rerefons d’un disc que conté temes que parlen per si mateixos. “Amb la lluna d’abril”, “Algun lladre”, “Sorolls que de nit”, “De la infantesa d’una nòmada blava”… Per disfrutar.

Jordi Palmer

__________________________________________________

  • Diari EL MUNDO (13/08/2003)

David Vidal presenta mañana su disco Estalactites en Cançons de la Mediterrània del Parc de la Mar

El cantautor menorquín David Vidal actuará este viernes 15 de agosto, a las 22 horas, en la XX edición del festival Cançons de la Mediterrània del Parc de la Mar

En el concierto cantará las canciones de su nuevo disco, Estalactites, que presentó ayer en Xocolat Discos. Este álbum es la segunda parte de una trilogía que empezó con su anterior trabajo, Argila, y que acabará con su próxima entrega, Aire en Zel.

Estalactites es su segundo disco con Produccions Blau, y contiene doce canciones interpretadas con la dulce voz de David Vidal, acompañada de un mágico diálogo entre su guitarra y la de Jaume Tugores. Vidal tenía una treintena de canciones compuestas y decidió presentarlas con una trilogía. El título de este segundo álbum es un tanto metafórico ya que en sus canciones “se filtran las palabras como el ritmo en el agua de una cueva”. De ese goteo musical imagina “las estalactitas, que se esculpen en el tiempo como sucede con la obra del artista”. Sus canciones rezuman vivencias personales y, sobre todo, deseo y pasión.

David Vidal se expresa en catalán. Por el momento no le interesa hacerlo en castellano porque todavía, como afirma, no le ha sacado todo el jugo a la riqueza de su idioma natal.

Cristina Gamero

__________________________________________________

  • DIARI DE BALEARS (14/08/2003)

 Les ‘Estalactites’ de David Vidal es podran sentir al Parc de la Mar

El cantautor menorquí David Vidal oferirà un concert per presentar el seu segon treball, Estalactites, demà a les 22 hores al parc de la Mar de Palma. L’actuació s’emmarca dins el festival de música Cançons de la Mediterrània

Vidal va explicar que el nou disc forma part d’una trilogia que va començar amb Argila, publicat l’any 2001, i que acabarà amb Aire en Zel: “Tenia una trentena de cançons i vaig decidir repartir-les en tres discos. Em va semblar un repte emocionant.”

El cantautor va dir que les seves cançons parlen “d’amor i mort, de desig i desdesig”. Les va escriure gairebé totes durant la mateixa època i s’hi reflecteixen, inevitablement, experiències personals […]. El nom d’aquest disc se li va acudir perquè “volia proposar la metàfora de les cançons com a estalactites: en un lent degoteig de música i desig, es van esculpint. I també t’esculpeixen a tu mateix, doblement, en la mesura que crees i en la mesura que escoltes”.

El menorquí va apuntar que beu de moltes fonts, i això també té relació amb les estalactites, ja que d’aquestes influències se n’absorbeixen algunes dosis. Afirmà que la inspiració consisteix a “tenir una sola cosa a dir i dir-la de diferents maneres”. Les dotze cançons incloses a Estalactites són interpretades per Vidal, amb la col·laboració del guitarrista Jaume Tugores, que també l’acompanyarà en el concert de demà. Les següents actuacions es duran a terme a l’illa natal del cantautor durant tot el mes d’agost.

Norma Rotger

__________________________________________________

  • Diari MENORCA (14/08/2003)

La música y la poesía de David Vidal

El cantautor menorquín presenta mañana en concierto, en Palma, su disco titulado Estalactites

David Vidal presentará mañana su segundo disco en un concierto en Palma, concretamente en el Parc de la Mar dentro del ciclo de Cançons de la Mediterrània.

El pasado 22 de mayo salió a la venta el nuevo trabajo de este cantautor menorquín, natural de Es Migjorn Gran, bajo el título Estalactites. Se trata de un conjunto de doce canciones donde, según el escritor Ramón Cifuentes, encargado de la presentación del mismo, se propone la canción como “la suma completa de dos perfecciones: la música y la poesía”.

En el año 2001, David Vidal presentó su primer álbum, titulado Argila, que fue muy bien acogido por el público de las Baleares. Argila fue grabado y mezclado en los estudios Audiosuit de Mallorca, al igual que Estalactites. Según el propio autor, se trata de la segunda parte de una trilogía que se completará más adelante con un disco que se titulará Aire en Zel. En las canciones de David Vidal se destila el amor, la añoranza, el olvido y, como señala Ramón Cifuentes, el cantautor las recita “con la ternura de quien crea belleza destinada a permanecer”.

El próximo día 18, dentro del marco de las fiestas de Sant Bartomeu de Ferreries, David Vidal presentará su nuevo trabajo en la Isla. El concierto tendrá lugar en el Pla de l’Església a las 21.30 horas. Del mismo modo, Es Migjorn Gran, el pueblo que lo vio crecer, también podrá disfrutar de sus canciones el próximo día 21, en el Pou Vell a las 21 horas. Finalmente, el 22 de agosto, a las 22 horas, David Vidal, junto a otro grupo musical, formará parte de las Nits Menorquines en las Pedreres de s’Hostal de Líthica de Ciutadella.

María Solá

__________________________________________________

  • Revista ENDERROCK (01/07/2003)

David Vidal – Estalactites

El jove cantautor menorquí David Vidal ha publicat el disc Estalactites (Blau/Discmedi, 2003), la segona part de la trilogia que va començar amb Argila (Blau/Discmedi, 2001) […]. Les dotze cançons d’Estalactites són ideals per a aquells que vibren amb la cançó en estat pur, interpretades només amb l’ajuda de la seva guitarra i la de Jaume Tugores, i amb un discurs coherent i molt ben trobat: “Les cançons són com les estalactites: neixen d’un degoteig constant de música i desig que t’acaba esculpint. A més, al mateix temps va creixent, sense que ens n’adonem, un altre jo o estalagmita que també és fruit d’aquest miracle de la comunicació.”

El contrapunt irònic i alegre del disc el dóna el primer senzill, “A rebentar”, un gran tema en què Vidal critica un sistema que veu egoista i narcisista. “Més que per les revolucions, els imperis cauen pel seu propi pes. Per això en parl amb ironia”. Així i tot, ell es queda amb temes com “Viatge” i “Amb la lluna d’abril”, molt més representatius d’aquest bon treball.

SOIE

__________________________________________________

ARGILA

Argila (2001)

__________________________________________________

  • Diari AVUI. Rock&Clàssic (01/01/2002) 

Premi al treball artesà

Té 27 anys, va néixer a Menorca, ha viscut un temps a Barcelona i ara viu a Mallorca. El seu nom és David Vidal (res a veure amb Xavi Vidal) i el seu primer disc es titula Argila (Blau/Discmedi), i és, com acostumen a ser els discos de debut, un resum de les composicions que aquest jove cantant ha fet en els darrers anys. El seu contingut són onze cançons senzilles i nues, interpretades amb l’únic ajut de dues guitarres, la que toca el mateix David Vidal i la que toca un dels artistes amb més projecció dels últims mesos, Jaume Tugores.

Editat el passat estiu, Argila és un treball que guanya amb el temps, perquè necessita que els seus matisos es consolidin, que els seus sobris arranjaments trobin el seu lloc. Escoltar-lo diverses vegades significa descobrir-hi coses noves: l’ajustament de les melodies, el preciosisme dels cors, el lirisme inherent a les lletres. I tot plegat és curiós, perquè el mateix Vidal reconeix que el disc li podria haver sortit molt diferent: “Tenia diverses maquetes i valorava l’opció d’enregistrar les cançons amb més músics, però al final vaig optar per treure el disc així, amb un duet de guitarres i veu, ja que em va semblar que era el llenguatge idoni pel tipus de cançó que present en directe”.

Aquesta actitud li ha valgut comparacions amb noms tan distants entre si com el primer Joan Manuel Serrat o el nordamericà Nick Drake, un cantautor que Vidal admet no conèixer, tot i que es compromet a “cercar els seus discos”. “Jo he rebut diverses influències”, continua Vidal, “ja que vaig estudiar música clàssica; amb tot, he acabat fent cançons” […]. Del seu pas per Barcelona recorda actuacions en llocs realment curiosos, dels quals el més rar potser va ser la taverna irlandesa The Quiet Man. “Era una mica surrealista, però allà em van agafar per tocar durant un parell de mesos. Ells mateixos ja em deien que no entenien què deia, però que els agradava el que feia”. Per si de cas, que ningú no es pensi per això que Vidal fa música celta.

Dèiem, però, que David Vidal va abandonar la idea inicial d’enregistrar el seu disc amb un grup de músics al darrere i va optar simplement per un duet acústic. Aquest canvi va venir donat, segons afirma, “pel trasllat de Barcelona a Mallorca”. “Va ser anar allà”, continua Vidal, “i trencar una mica la relació que tenia amb els músics d’aquí. A Mallorca em vaig moure en altres ambients, vaig conèixer en Jaume Tugores, i vaig decidir gravar el disc amb un duet de guitarres i veu”.

Donada la nuesa de la instrumentació, les lletres adquireixen a Argila un caràcter preponderant, en què cap paraula és gratuïta o sense sentit. Així, la majoria de textos s’impregnen de “vivències personals”, i el que no pot negar Vidal és que un dels seus mestres és Leonard Cohen. En canvi, és capaç de confondre l’oient quan interpreta “Què n’heu fet, de les flors?”, un tema que un servidor va prendre com una revisió particular del clàssic “Where Have All the Flowers Gone?” de Pete Seeger.

Resseguint el disc, el lector atent i curiós es trobarà amb una citació de José Saramago, extret del seu llibre La caverna, una citació que no és gens gratuïta perquè coincideix amb l’esperit que Vidal vol transmetre a Argila: “A La caverna, Saramago parla sobre l’argila, ja que és la història d’un home que fa figuretes de fang i les ha d’anar a vendre a un gran centre comercial. És una crítica que Saramago fa al capitalisme, que es carrega els petits comerços”. Evidentment, això ens porta a parlar del sentit que Vidal dóna al títol del seu disc. “Per a mi, l’argila és una metàfora de les relacions humanes, personals i amoroses, perquè, com l’argila, es fan a mesura que les modeles; això conceptualment, perquè, de fet, el títol me’l va inspirar el color de pell d’una dona, un color argilós que em va agradar molt”.

Amb un disc sota el braç, David Vidal ja prepara el futur, que tindrà forma d’un altre disc, que vol treure “d’aquí a un any o un any i mig”. Molt temps si es té en compte que els temes que integraran aquest nou treball ja estan fets. “Els temes ja els tenc preparats, i ara he d’estudiar quins elements hi pos; tot i que seguirà la línia acústica d’aquest primer disc, potser hi haurà percussió, contrabaix o més cors; ja ho veurem: anirà en funció de cada cançó”. Mentre esperem aquest nou disc, el millor que podem fer és seguir disfrutant amb Argila, perquè és una bona manera de descobrir el que es pot fer amb la simple ajuda de dues guitarres i una mica de talent.

Jordi Palmer

__________________________________________________

  • Diari AVUI. Rock&Clàssic (01/07/2001)

David Vidal – Argila (Blau/Discmedi)

El menorquí David Vidal pren l’argila com a encertada metàfora del treball artesà enfront de la producció industrial. Efectivament, Argila és un disc artesà, en el qual dues guitarres i una veu són més que suficients per vestir unes cançons senzilles, nues i tendres, que parlen de l’amor des d’una perspectiva instintiva i visceral. Senzill en la seva manufactura, Vidal prefereix no arriscar per la via de sonoritats incontrolables i, amb mesura, amb conteniment, desgrana a poc a poc el seu missatge, deixa entreveure picades d’ull, explícites o implícites, a alguns dels seus mestres (Pete Seeger, Leonard Cohen) i s’allunya de convencions per la via de la simplicitat.

J. P.